L'EXPROPIACIÓ del PARC de la DEVESA del SAGRAT COR

En setembre 2012 el Tribunal Suprem feu ferma la sentència del Jurat Provincial d´ Expropiació que fixa en 16 milions d´euros la quantitat a pagar per l' Ajuntament a la Congregació del Sagrat Cor per l´expropiació del Parc de la Devesa. D´aquesta manera es desestimava la petició de la congregació religiosa que demanava 36 milions d´euros més interesos, i anul·lava el recurs de l´ Ajuntament que valorava el Parc en 5 milions.

    Malgrat que l'autoritat judicial serà l'encarregada de fixar finalment el mètode de pagament, totes les possibilitats que es barallen afectarien greument a Godella: més edificacions, hipotecar-se per 30-40 anys... Fins i tot podria arribar a intervindre's l'Ajuntament i eliminar-se molts serveis i prestacions (ajuda social, activitats esportives i culturals, subvencions..) ja que el mínim legal que en tot cas ha d'oferir un Ajuntament com el nostre només contempla llum, aigua, biblioteca, mercat, neteja viària i tractament de residus.

Com hem arribat a aquesta situació?

Anys 90.
En 1990 s'aprova el PGOU que qualifica 30.000 m2 del Parc de la Devesa com a Sòl Urbà (Parc públic), responent a la necessitat legal de tenir 5 m2/hab de zona verda a més de protegir la zona boscosa d'una possible urbanització. L'expropiació es plantejava per als anys 94-98 amb un cost de menys de 2 milions d'euros però durant aquest periode, no es va realitzar cap acció en aquest sentit.
El Sagrat Cor es va oposar al PGOU i va presentar un recurs en contra que va ser desestimat pel Tribunal Suprem.

2001
En plena bambolla immobiliària, després de l'aprovació de la Llei del sòl pel govern d'Aznar què modificava el mètode de valoració del Sòl, l'expropiació comportaria un important benefici econòmic.
La congregació del Sagrat Cor demana a l'Ajuntament que li expropie 26.000 m2 del Parc acollint-se a una disposició legal que ho permet.


2004-2005
Seguint el tràmit legal, el Sagrat Cor demana 36 milions pel Parc en valorar-ho a preu de mercat de la zona on se situa (Sòl urbanitzable de 3 altures).


2006
L'Ajuntament a última hora demana pagar 5 milions.
El Jurat Provincial d'Expropiació valora els terrenys en quasi 12 milions d'Euros. Amb aquesta sentència es fa efectiva l'expropiació.
L'Ajuntament i el Sagrat Cor en desacord amb el preu, recorren davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

2009

El TSJCV ratifica el preu d'expropiació i tots dos recorren davant el Tribunal Suprem.

2012
El Tribunal Suprem anul·la el recurs de l'Ajuntament i converteix el preu fixat en 2006 en sentència ferma el qual amb interessos i despeses judicials, ascendeix a 16 milions. D'un moment a un altre, l'autoritat judicial establirà el mètode de pagament.

                                                    --------------------------------------

   Com veiem ha sigut un procés llarg i complexe en el que no sols és qüestionable el benefici econòmic ja que altres solucions podrien haver-se assolit per part de l´ Ajuntament. Per exemple, fer un millor PGOU, executar l´expropiació a temps o renunciar abans de 2006 al Parc mitjançant el canvi de la Zona Verda a altres terrenys. MÉS ENLLÀ D´AQUESTES QÜESTIONS, EL RESULTAT ÉS QUE EL POBLE DE GODELLA HAUREM DE PAGAR I SEREM QUI PATIREM LES CONSEQÜÈNCIES.
El preu de l´expropiació és una injustícia fruit del boom immobiliari que ha patit el nostre país ( Si quan expropien un terreny per construir vivendes es paga a 45 €/m2, el parc de la Devesa s´està pagant a 411 €/m2). A més, la llei del sòl i l´article que permet als expropiats reclamar que se´ls expropie ha sigut derogada i modificat, respectivament, entre altres qüestions per donar lloc a pràctiques abusives.

LA CONGREGACIÓ DEL SAGRAT COR POT LEGALMENT RENUNCIAR A L´EXPROPIACIÓ, CONSERVAR ELS SEUS TERRENYS I SER INDEMNITZAT PEL PROCÉS JUDICIAL. Si volen, poden. Godella s´ho mereix per haver recolzat sempre l´activitat educativa del Sagrat Cor i reconèixer en el PGOU del 90, la construcció de l´ EDETANIA. Tenen l´oportunitat d´ aplicar la solidaritat cristiana i el compromís amb el poble.

    L´ Ajuntament ha tractat infructuosament d´arribar a un acord amb la congregació del Sagrat Cor per evitar el pagament però la seua posició sempre ha segut la de continuar el procés judicial que porta a l´expropiació. En Esquerra Unida no estem d´acord amb aquesta estratègia ja que pensem que aquest procés tan important s´ha de realitzar amb la participació i coneixença de tota la ciutadania mitjançant la relització de reunions informatives i inclús d´ un referèndum que pregunte al poble si vol pagar els 16 milions.

TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES, MÉS ENLLÀ DE COLORS POLÍTICS, DEURÍEM IMPLICAR-NOS EN AQUESTA PROBLEMÀTICA. ORGANITZAR-NOS I DEFENSAR LA NOSTRA QUALITAT DE VIDA i EL NOSTRE AJUNTAMENT.

(Si voleu llegir més informació, cliqueu en la solapa superior)